Bones notícies de Sister

Entre 1954 i 1963, Manuel de Pedrolo va escriure tretze obres teatrals curtes centrades en el dilema de la llibertat humana i Bones notícies de Sister n’és una de les darreres, de la que Pedrolo en va dir: Aquestes obres pertanyen de ple al camp del realisme literari. […] El realisme, ací, consisteix a reflectir d’una manera fidel l’ambigüitat del capteniment humà. […] El llenguatge dels meus personatges, tot i dir quelcom encara calla més, i així li trobem una altra funció que sempre havia tingut […]: la d’aspirar al silenci quan res ni ningú no ens pot ajudar. És quan el mot perd sentit perquè en tingui allò que amaga. Aquesta obra és un clar exemple de com Pedrolo usa tècniques de l’absurd per burlar el rigor de la censura franquista. ¿Per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracte, si no per poder passar les defenses amb que es protegeix el sistema? Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix. Se’m plantejava aquest dilema: o no dir res (i tenir les obres al calaix equival a no dir res) o emprar un llenguatge que, sense dir-ho tot, insinués prou coses, perquè l’espectador o el lector atent pogués capir què em proposava. No acceptava l’etiqueta de l’absurd, jo més aviat en diria teatre abstracte.